1) De peu a les espatlles dels gegants
La inscripció a la vora de la moneda de dos lliures es va extreure d’una carta escrita el 1676 per Sir Isaac Newton al seu company científic Robert Hooke. En ell, va reconèixer el deute que li corresponia a altres científics: “si he vist més, és a peu a les espatlles dels gegants.
Tenint en compte aquest principi, vull reconèixer el meu deute amb la contribució dels nombrosos practicants anònims, artistes de reconegut prestigi; estudiants i professionals de la dansa que han inspirat i proporcionen una valuosa aportació al meu treball
2) No hi haurà ball sense ballarins.
Avui en dia, i particularment en l’àmbit de la dansa mainstream, encara es pot observar que l’experiència de tercera persona (audiència) es prioritza per la primera persona (performer). El meu treball s’ha desenvolupat com a contrapunt a aquesta tendència comuna. Una peça de ball és només una idea, un concepte, fins que la ballarina la realitza. El meu objectiu és assegurar que es posi èmfasi en l’artista com l’individu que és l’únic que pot fer que la dansa passi.
Ofereixo tot el meu respecte i admiració per aquells intèrprets que es rendeixen i donen plenament el treball en el qual actuen.
3) El ball realitza l’esdeveniment real
Ens dediquem, assajem, escenifiquem i realitzem una sèrie d’accions per tal de captar un concepte, idea, idea o creença particulars i fer que sigui real.
El meu treball es finança amb una investigació exhaustiva de la presència performativa. El resultat del meu treball és la traducció d’aquesta investigació, incorporada a accions que finalment prenen la forma d’un treball complex però significatiu.
4) El coneixement es pot transferir, la saviesa no.
Aquesta afirmació es basa en el meu objectiu d’elaborar accions, exercicis i coreografies que facilitin una experiència directa per als intèrprets. Per a mi és de vital importància que els intèrprets puguin experimentar de primera mà les idees i els conceptes de la peça perquè puguin incorporar aquest coneixement a la seva pròpia pràctica.
5) Les experiències acaben al parpellejar d’un ull.
Sembla que no hi ha cap canvi al món durant aquest nanosegon, però alguna cosa canvia en aquells que experimenten l’experiència, per la qual cosa, al final, pot haver canviat alguna cosa després de tot.