Més enllà d’aquest val,
Hi ha una vida per sobre,
No mesura pel vol d’anys;
I tota aquesta vida és amor.

(James Montgomery)

Més enllà de la vall, tant en el temps com en l’espai, es troba la metròpoli. La ciutat és una matriu on la vida es contínuament destruïda i generada. Les ciutats modernes estan formades per milions i milions de tones d’acer i formigó … poden ser perilloses, aclaparadores i asfixiants. Poden moure’s silenciosament sobre els nostres caps i, de sobte, colpejar, agafar, enredar i empassar. Poden ser impredictibles, però al final del dia, estan fets per i per a éssers humans. Des del principi del temps fins al dia actual, creem un espai que creiem millor per a nosaltres i per a la societat en què vivim.

Una multitud sempre serà més forta que una persona. Quan un grup de persones cohesionat s’ocupa de la imprevisibilitat dels espais urbans, sempre troba una manera d’esquivar les dificultats que pugui trobar. La vida té i sempre derrotarà la mort. La història de l’evolució ens ha ensenyat que la vida no estarà continguda. La vida es lliure; s’expandeix a nous territoris i es bloqueja a través de les barreres, perillosament, frenèticament, fins i tot dolorosament.